C.B. SANT JUST [40] - BASQUET BASE MOLINS [69]
Partit travat, difícil, defenses intenses (al límit del reglament), dificultant el joc fluid. No va ser fàcil trencar la defensa de l’equip local. Vàrem esforçar-nos molt per superar la defensa de contacte que el Sant Just ens va imposar al llarg del partit. En atac corríem buscant l’avantatge numèrica i/o especial per buscar cistelles fàcils. En aquest aspecte és important l’aportació de jugadores que no acostumen a pujar la pilota (Berta, Neus, Carme, Laura, Noemí) i que a llarg del partit varen ajudar i molt a l’equip pujant la pilota amb celeritat i convicció. Bones finalitzacions (entrades) permetien sumar punts i obligar al rival a pressionar-nos per reduir la avantatge. Destacable també el nombre important de rebots ofensius obtinguts que permetien segones opcions i ens alliberaven de la frustració de fallar cistelles relativament fàcils (pensar que si no faig cistella molt probablement una companya agafarà el rebot ajuda molt a la confiança de l’equip i reforça el treball en equip).
En defensa destaca la feina en general de l’equip (no les vaig contar) però vàrem ser capaces de recuperar moltes pilotes en defensa gràcies a l’esforç i les ganes de robar la pilota. Però no tot va ser perfecte, en moments puntuals cometíem errors de col.locació (i dic ERRORS i no FALLOS, que és diferent) perquè no ens col·locàvem entre la jugadora atacant i cistella formant una línia recta i mirant de reüll la pilota per no perdre’ns el joc (l’única manera de seguir el joc en tot moment és veure la pilota). En quant a les passades, tot i perdre’n unes poques, podem dir que hem millorat. Passades des de “la butxaca” (el costat) i des de sobre el cap dificultaven que el rival ens prengués la pilota amb facilitat. Hi ha una situació en quant a les passades que cal evitar i són les passades horitzontals des de la posició centrals (just davant de la cistella a l’altura de la línia de triple). En aquesta posició les passades interceptades per l’equip contrari ens penalitzen amb un ràpid contracop (1x0) i on no podem recuperar-nos en defensa i aturar la pilota. Aquest aspecte el treballarem durant aquesta propera setmana d’entrenaments.
M’agradaria destacar l’actitud de TOT l’equip (enfadant-nos fins i tot) quan la defensa de contacte era excessiva o al límit del reglament. Això sí sent respectuoses am el rival però protegint-nos i no permetre que amb el cos la defensora en tregui l'avantatge de l’atac. Buscar solucions quan per exemple la defensa es realitza amb els braços i mans i no amb els peus com marca el reglament (es pot “tallar braç” és una metàfora que utilitzem per definir el tall per davant de la defensora abaixant el braç de la defensora per a poder córrer i desmarcar-nos). Un altre exemple és quant pugem la pilota per la línia lateral o de banda i ens defensen al costat amb petites empentes que poden desequilibrar-nos. En aquests casos cal no buscar la banda sinó el centre (“pista d’aterratge”) i d’aquesta manera la defensora li serà més difícil desviar-nos amb el cos i haurà de col·locar-se per davant si vol aturar-nos. I és més, l’àrbitre veurà més clarament la falta (si existís).
Gràcies al treball que portem a terme en els entrenament i sobretot als partits dels entrenaments (on posem en practica allò que aprenem) podem avançar en la consecució de la nostra meta objectiu; ser l’equip que més vegades llança a cistella i l’equip que millor lluita per recuperar la pilota de tots els equips de la lliga regular.
Felicitats a la Irene per al seu aniversari i felicitar a cadascuna de les jugadores per les ganes i il·lusió mostrada durant tot el partit i els entrenaments.
Eva i Joaquim.
