En un article
anterior parlàvem de la importància que té per un jugador l´escalfament
pre-competició. Recordem que l´activació muscular era l´objectiu que s´havia
d´aconseguir. Començàvem amb exercicis de tipus general i de baixa intensitat i
poc a poc anàvem augmentant la intensitat
de l´escalfament tot aconseguint un to muscular adient per a l´esforç que havíem
de demanar al cos i alhora un augment de temperatura corporal. Veiem, doncs,
com tot plegat es tractava d’un procés que s’havia de fer progressivament.
Hem aconseguit en
un període curt de temps passar de cero a cent, d´una activitat bàsica a un esforç extra. Ara
estem en disposició de demanar al nostres músculs i sobre tot al cap, que la
connexió sigui perfecta.
El partit s´ha
disputat. Hem arribat al punt màxim de
tensió i, de sobte, ens diuen que s´ha acabat el joc. La baixada de tensió
mental és instantània, la demanda de treball al múscul no existeix però aquest continua
predisposat a l´esforç. És l´hora de que aquesta desconnexió sigui fluïda.
Si la clau d´un bon
escalfament ha estat el fet de ser progressiu, la base de la tornada a la calma
és que aquesta es realitzi, igualment, de manera progressiva. Així, doncs, perquè és tan important i necessari fer exercicis que ens retornin a aquest punt
de partida? Realment hem de “perdre el temps” quan estem cansats i el cos el
que ens demana és una bona dutxa?
Per valorar aquest moment
com cal hem de tenir coneixement sobre les conseqüències físiques i els efectes
secundaris lleus que l´esforç intens provoca. Només així valorarem i entendrem
el treball necessari i beneficiós que ens aporta aquesta activitat.
Estem d´acord en què
hem sotmès al cos a un esforç important. Es pot dir que es tracta d´un procés catabòlic on elements estructurals
pateixen petites lesions amb inflamació de teixits. Aquestes pràcticament no les
percebem, només sentim dolor general. A
més a més, la demanda d’exercici d´alta intensitat és coberta, en primer lloc, per la degradació
de la glucosa. Procés que produeix àcid làctic. És a dir, la contracció
muscular intensa provoca un desajust de l´equilibri àcid-base de l´organisme,
augmenta l’acidosi muscular amb la consegüent fatiga dels músculs. Cansament
muscular que s’associa directament a aquest
increment de la producció d´àcids i residus metabòlics que s´acumulen temporalment a l’interior
dels músculs.
Tots aquests
factors fan que receptors nerviosos musculars es converteixen en
superexcitables, fruit de la mateixa fatiga, tot provocant rampes, sensació d´inflat o el dolor
general que apareix el dia desprès d´un
partit.
Manel López
