MANYANET MOLINS

MANYANET MOLINS

dilluns, 18 de febrer del 2013

LA IMPORTÀNCIA D'UN BON ESCALFAMENT!


Un factor que contribueix a la millora del nostre rendiment és l’escalfament. Podem definir-lo com l´adaptació física i mental a l´esforç, com a la part inicial, introductiva i estimulant.
Tota activitat física que desenvolupa un esforç físic de més o menys intensitat requereix d´un escalfament. Però, perquè el nostre cos el necessita? Quina és la raó que fa que si no escalfem convenientment, no rendim?  I si ho fem, no al cent per cent?
El cos humà, al marge de la temperatura exterior de l´entorn, manté de forma gairebé estable una mateixa temperatura interna. En condicions de repòs, aquesta temperatura és de 37oC aproximadament.          

En tractar-se d´una màquina perfecta, l´organisme no vol canvis sobtats de temperatura. Aquesta ha d´augmentar molt progressivament, i per aquesta raó necessita dels exercicis d´activació.

Quan iniciem l´activitat física, el metabolisme (conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc ens els éssers vius) incrementa la seva activitat per produir l’energia extra que requereix l´esforç a realitzar. Aquest augment de temperatura provoca una vasodilatació (augment del cabal del vasos sanguinis) que fa que estructures com tendons i lligaments siguin menys rígides. De la mateixa manera, els líquids presents a les articulacions es tornen més fluids i milloren el lliscament, afavorint així, la mobilitat.
Per a aconseguir aquest objectiu, hem de dividir l’escalfament en dues parts: una part general i una altra d’específica.
General: on els exercicis que s´exerciten són, com el seu propi nom indica, de caràcter global, sense exigències, amb l´objectiu d´augmentar la temperatura de manera proporcional a tot el cos. Els seus engranatges s´han de posar en marxa tot aconseguint que les pulsacions del cor vagin pujant poc a poc i que la sang arribi als músculs per aportar-los els nutrients que necessiten. És en aquests moments quan les articulacions lubriquen els seus mecanismes.


 Específic: escalfament adaptat a l´esport o activitat física que es realitza. L’objectiu, en aquest cas, és reproduir el màxim nombre de moviments que es desenvoluparan posteriorment a l´esport practicat, en el nostre aquest cas, el bàsquet. Es busca la màxima amplitud de moviments, amb l’exageració de les accions dels músculs i articulacions que intervindran amb més protagonisme per tal de garantir una preparació adequada. Hem de tenir ben present que aquests moviments es realitzaran durant el partit amb una intensitat molt més elevada i conseqüentment, amb més risc de lesió.

Els factors que s´han de considerar per a fer un bon escalfament són la temperatura ambient (no es el mateix a l´estiu que a l´hivern), l’horari, ja sigui de matí o bé de tarda (el cos està més predisposat en horaris de tarda) i l´edat (a més edat, es fa més necessari i intensiu l´escalfament).
Cal dir però, que l´escalfament NO evita lesions però SÍ MINIMITZA el seu risc. La jugada es produeix, el jugador trepitja malament i es lesiona. Però el grau de la lesió dependrà de la preparació i de treball previ que ha fet el jugador i també de la seva naturalesa física. Està al nostre abast fer que la velocitat de reacció de les transmissions neuro-musculars augmenti. Que la seva resposta sigui més ràpida. D´aquesta manera el cos actua de forma intel·ligent amb la disminució del grau de gravetat de la possible lesió i/o fent que la recuperació posterior sigui més efectiva.

No hem de menystenir l’escalfament ja que és una aliat imprescindible tant en la millora del nostre rendiment esportiu com en la preservació de la salut dels nostres esportistes.

Manel López