S’ha complert la setmana d’entrenaments segons la planificació. Hi ha
haguts moments bons i d’altres de no tan bons. Els alts i baixos formen part de
la normalitat sempre que estiguin dins d’un marge de treball i esforç.
Ara toca competir. El rival d’aquesta setmana és complicat, fins i tot em
treu la son i hem costa dormir la nit abans del partit. Començo a fer-li voltes
al cap i penso que si no descanso les hores necessàries no m’hauré recuperat
prou de l’últim entrenament i conseqüentment no estaré en les millors
condicions per afrontar el partit de l’endemà. Quan més hi penso, més dubtes en
tinc i les preguntes bullen dins del meu
cap: a quina hora m’aixecaré? Hauré descansat prou? Si hem llevo més tard,
dormiré més temps però no podré esmorzar
gaire. I si no esmorzo tant, tindré prou forces
per afrontar el partit?
Per esvair dubtes i augmentar la nostra seguretat cal establir rutines. En moments en que la nostra
única preocupació és la visualització del partit, no podem desviar l’atenció i
les energies en altres aspectes secundaris. Així, per exemple, independentment
de l’hora del partit, fora bo mantenir el mateix temps de marge fins que aquest
comenci i acostumar-nos a seguir un ritual. Si tenim un esmorzar “tipus” abans
dels partits, el respectem. Si la preparació de la bossa ens ajuda a concentrar-nos
la fem abans de marxar. Si, pel contrari, som dels que ens agrada deixar-ho tot
llest la nit abans, doncs ho fem així. Si ens agrada escoltar música camí del
pavelló, i a més a més unes cançons determinades ens ajuden a motivar-nos, fem-ho.
No sabem perquè, però aquesta música ens
permet visualitzar imatges del partit i,
sobre tot i més important, ens ajuda a pensar en positiu.
És normal que abans d’una competició ens sentim neguitosos. El que hem d’aconseguir
és minimitzar les causes del nerviosisme i la por. Un primer pas perquè un
esportista controli aquestes situacions és saber reconèixer i canviar aquests
pensaments negatius que són els que ens generen tensió.
Sí que és clar, però, que l’esportista
només pot controlar aquells aspectes que té al seu abast. Ha de focalitzar les
seves forces en allò que depèn d´ell mateix. En aquest punt, la imaginació pot
intervenir positivament i ens pot ajudar a revisar mentalment situacions d’èxit anteriors.
Xesco Espar al seu llibre Jugar con
el corazón resumeix aquesta situació perfectament,
“Si crees que algo te va a salir mal, tienes miedo; si crees que te saldrá
bien, tienes fe”
Som a temps de prendre un camí o un altre, però és ben cert que davant
nostre se’ns presenta un desafiament realista,
una oportunitat i l’hem d’afrontar com és,
amb un únic objectiu: competir i fer-nos més grans cada dia.
Manel López
