MANYANET MOLINS 87 UE HORTA 37
Bon partit de l'infantil davant de, possiblement, el
millor adversari que ens trobarem en aquesta primera fase de la competició.
L'Horta és un molt bon equip, ben treballat
tàcticament, amb una progressió brutal en els últims mesos. Tenen jugadors
valents, nobles, molt lluitadors i disciplinats tàcticament. Ben dirigits des
de la banqueta amb una idea molt clara de com volen jugar i que han de fer per
aconseguir-ho. El premi a la seva bona feina serà, segurament, estar a nivell
A1 a la segona fase.
La diferència a la pista i que és va acabant
reflectint en el marcador està en la intensitat de joc, una cosa tant simple i
a l'hora tant difícil d'aconseguir com fer les accions tècniques més fort i més
ràpid que l'equip rival i sobretot retallant el temps de lectura i reacció en
la majoria d'accions del joc.
En aquest aspecte els nostres jugadors acostumen
a jugar amb avantatge davant de la gran majoria d'equips del 2000 i
aquesta condició la vam guanyar i a la vegada, la vam patir la temporada passada
quan sent de primer any vam jugar amb els millors equips de
segon any de la categoria.
Tots recordem, encara avui, com un equipàs com el
Manresa del 99 ens va tancar marcador, ara fa un any, 63 a 13 abans de la mitja
part del partit. És més, mai no ho hem d'oblidar, perquè després d'un any i
exactament 117 entrenaments després, hem aconseguit estar en disposició
d'assemblant-se una mica al millor equip amb el que havíem jugat mai, segons
vam decidir els meus jugadors i jo, en el vestuari del Manresa després d'aquell
partit.
La grandesa del bàsquet es fa evident quan és un
exemple d'esforç i superació i com entrenadora em sento orgullosa de que els
meus jugadors demostren ser un clar exemple d'aquestes virtuts.
FELICITATS EQUIP!!!
Dolors Sánchez
