BÀSQUET BASE MOLINS [68] – BASQUET RIBES PEIXETERIA
GEMMA [66]
TIRS LLIURES: 1 /2; 1 /2;
2/6; 0/0; 1 / 2;
2/4; 1 /2; 3 /4; 1/3;
= 12 /25
Una jugadora perseverant és una jugadora que té clar un objectiu positiu i que treballa sense defallir amb independència dels resultats. Un objectiu positiu es aquell que permet a la jugadora assolir una cota més alta de millora en algun aspecte tècnic i/o tàctic del bàsquet. La millora, i no pas els resultats, afavoreixen bones decisions i bones acciones de joc. El resultat és una conseqüència però mai un factor determinant del rendiment. És el treball focalitzat en la millora el que fa possible que puguem competir amb més qualitat i així no tenir que dependre del contrari ni tampoc del arbitratge.
L’objectiu d’equip que perseguim es convertir-nos en l’equip que més vegades llança a cistella i així ho varem demostrar al matx de dissabte contra un bon rival que mai ens va posar fàcils les coses. Però la intensitat i sobretot la velocitat dels últims tres períodes i el període extra varen ser increïbles. Va costar-nos desempallegar-nos de la defensa de contacte que practica el Bàsquet Ribes; una defensa de contacte que sovint sobrepassava el límit establert per reglament. Un reglament que estableix molt clarament que l’única defensa legal possible es de cares a l’atacant amb els dos peus a terra i mai de costat (establir posició defensa legal). El reglament no permet, fruit d’un contacte, treure l’avantatge a l’atacant si no em establert prèviament la posició de defensa legal. Per tant, el contacte lateral amb l’ombro, el maluc les cames o els braços limitant la progressió de l’adversari es assenyalada falta personal. Tampoc es recomanable ensenyar a agafar per la samarreta o l’avantbraç per no perdre de vista la jugadora que em toca defensa. Aquestes decisions que poden donar resultat a curt termini, ja que en moltes ocasions permeten recuperar la pilota, seran en un futur la causa d’una maca de qualitat defensiva i empobriment de les habilitats per defensar. Els entrenadors en som els màxim responsables i no ho hem de permetre mai.
Tampoc es permès, la defensa zonal o defenses de més de dues jugadores. Aquest va ser el principal argument de l’equip rival per recuperar la possessió de la pilota. Concepte tàctic ben lícit si no fos perquè el reglament ho prohibeix, quant el reglament de mini bàsquet persegueix afavorir el creixement i l’aprenentatge de les jugadores en edat de formació. (en formació no s’hauria de fer). Per contra, si està permès fer dos contra un, sense que la resta de jugadores abandonin les seves respectives parelles. I ensenyar a les noies la importància de reconèixer (amb el braç aixecat) les faltes comeses fruit de contactes il·legals.
I prendre nota de les bones accions que l’equip del Bàsquet Ribes portava a terme en atac, que ens obligava a seguir millorant en aquesta faceta. I per això la perseverança, que és la qualitat de mantenir l’esforç continuat per assolir un objectiu positiu: recuperar la pilota legalment. I com en altres partits ens hem demostrat som capaces de mantenir un ritme molt alt i confiar en les nostres possibilitats per superar les acciones ofensives del rival. Una vegada més la suma de les individualitats va poder més que tot l’equip. Les ganes d’ajudar a les companyes anant al rebot, corrent per davant la pilota, frenant la pilota col·locant-nos davant, no deixar de tirar encara que en moltes ocasions no féssim cistella, animar des de la banqueta (és molt gratificant veure com t’animen des de fóra), deixant que penéssim decisions lliurament a la pista encara que aquestes fossis errònies o desencertades (recordeu la diferència?) ,...
Un matx desigual en quant als resultats ja que el Bàsquet Ribes va acabar per davant en cinc períodes i nosaltres varem igualar aquest compte a la segona part. Per tot i quedar per sota les diferències eren mínimes la qual cosa demostrava que estàvem preparades per desplegar el nostre joc. L’atenció en els llançaments de tirs lliure va ser la millor de totes les que vist en tots els partits amb independència del resultat. Totes les jugadores seguien un mètode (recordeu disciplina) que permetia focalitzar l’atenció en el gest tècnic. I va ser formidable veure com les jugadores corríeu per arribar a la cistella contraria amb el mínim de bots possibles.
També voldria fer esment al molt bon treball i la fantàstica actitud heu mostrat aquesta última setmana d’entrenaments, una actitud que ha fet possible competir amb qualitat.
Lamentar les baixes per lesió o malaltia de la Berta i Noemí tot desitjant que es recuperin i tornin amb més energia que mai. Recordar-vos que el proper cap de setmana disputarem els dos darrers matxs oficials de la temporada contra dos bons rivals i que per tot això un demano un últim esforç que de ben segur pagarà la pena.
“La vida es un 10% lo que uno hace de ella, y un 90% cómo se la toma uno”.
Una abraçada,
L’equip Tècnic,
Eva i Quim
