B. B. MOLINS [59] – C.B. GAVÀ 01 [38]
Partit molt intens i emocionant el que vàrem poder viure ahir dimecres al Col·legi Sant Miquel. L’encontra va començar amb una gran concentració per part de les noies que varen aconseguir recuperar pilotes ràpidament i anotar amb poca oposició. Però va ser només un miratge ja que el CB Gavà va intensificar la seva pressió sobre la pilota la qual cosa ens va obligar a posar-nos les piles. Va ser un partit de molt d’esforç físic però sobretot fortalesa mental. Fortalesa per superar a les jugadores del Gavà que em ganes i molt d’esforç ens posaven les coses difícils. És gràcies a les dificultats que ens posen els rivals que podem avaluar el grau de millora de l’equip. Per tant, és d’agrair que haguem de lluitar i esforçar-nos per continuar vius als partits.
No crec que fos el millor partit en atac però si que vaig veure sorprenentment com no defallíem i continuàvem treballant amb independència del resultat. El resultat va ser, com no podia ser d’un altre manera, una conseqüència de les accions individuals i conjuntes de totes les jugadores. A més a més la intensitat defensiva, de vegades amb més encert que d’altres, es va mantenir contant durant tot el partit i fIns i tot crec que va créixer a l’últim període. La confiança de què tenim els recursos per competir amb rivals de tota mena.
Per la confiança, us ho puc ben assegurar ens la creem nosaltres mateixos, amb entrenaments intensos i aprofitant tot allò que tenim al nostre servei.
En atac va veure com en moltes ocasions corríem per davant de la pilota, la qual cosa permetia disposar d’opcions (avantatges numèriques). Lluites per fer-nos amb la pilota en aquesta estava dividida (prenent-la de la jugadora rival) tot estirant-la amb força i decisió sense llançar-se a terra. Accions d’1x1 per acabar amb cistella i falta personal i llançaments a mitja distància amb encert (3 o 4 metres) com els jocs de tirs de camp que fem als entrenaments. Passades sobre bot per tal de fer arribar a la jugadora clarament desmarcada (sense defensora i per davant de la pilota) i córrer per intentar finalitzar amb tir en carrera sense oposició (entrades a cistella).
En defensa varem recuperar pilotes gràcies a la col·locació defensiva, vàrem frenar la pilota gràcies a la col·locació i també gràcies a no retrocedir sinó tot el contrari atacar per tocar la pilota sense que ens superés l’atacant. No sempre ho vàrem aconseguir (perquè cal saber el moment concret per tal d’atacar la pilota) però les ganes i la velocitat hi eren dipositades. En defensa va destacar tot l’equip, tant les menudes com les més grans i passant per les més ràpides. En aquesta faceta defensiva avui voldria destacar l’aportació de la nostra companya Gal·la que tot i haver sortit d’una lesió al avantbraç, va lluitar com mai per recuperar la pilota (amb accions de mèrit) fruit de la concentració i bona col·locació. I així li vaig fer saber a la cloenda del partit, amb una conversa que varem tenir on li vaig comentar que també s’havia guanyat la presencia a la pista en l’últim període.
Amb tot, també hi va haver espai per a la millora. Millora en un aspecte ofensiu (d’atac) sense qual res del que més serviria per alguna cosa; em refereixo a la pista d’aterratge (les noies ja sabem de què va això). Una pista d’aterratge massa concorreguda i visitada per les jugadores sense pilota i les defensores del Gavà. Allí no si pot passar sense topar amb algú que pot, si no vigiles, robar-te la cartera. Així que ja ho sabeu cal passar pels vorals i mantenir la pista aclarida (lliure per tal que l’avió pugui prendre terra i arribar fins al final amb garanties). La pista d’aterratge és la metàfora que fem servir per... ep! Que no us ho puc dir potser ens escolten ....
Aquest dimecres, vàrem poder veure un dels millors arbitratges de la temporada a càrrec d’una àrbitre que va aplicar amb bon criteri el reglament i no va permetre que cap dels dos equips pogués treure avantatges il·legals per recuperar la pilota o assolir cistella. A més a més, la comunicació amb els entrenadors va ser cordial i, per últim, va ajudar/formar a les noies en accions puntuals del partit, explicant-les allò que era permès i allò que no. Perquè no es fàcil quan el públic està a sobre animant als seus respectius equips. Aquest clima feia que en determinats moments ens deixéssim portar pel fluir de les emocions que provenien d’arreu. Crits d’ànims, consells, i queixes... molt de xivarri i dificultats per comunicar-se amb la banqueta. Però un cop més la fortalesa mental, aquest cop disfressada de concentració va permetre’ns els últims dos períodes portar a terme el nostre joc.
I per últim i molt important, les accions de mèrit en atac i defensa de la nostra amiga i companya Maria Ripoll la qual va jugar a un gran nivell durant tots els períodes als quals va intervenir i aconseguint aixecar a tota la banqueta i part del públic amb una cistella triple increïble a l’últim sospir del matx. Les seves ganes i l’habilitat per passar entre dues defensores (com un peix ràpid i hàbil) per acabar amb bones accions de tir amb encert.
Per finalitzar, agrair-vos a totes les jugadores, als pares i mares per animar-nos i seguir-nos amb entusiasme als partits.
Recordeu la paraula EQUIP que són les lletres de l’acrònim que defineix els valors i virtuts de l’equip femení. (Us repto a les jugadores a portar escrites les paraules qua fromen l’acrònim EQUIP. Podeu fer us de la llibreta per prendre notes que al principi de temporada us vaig recomanar).
Us espero el proper entrenament de divendres 3 de maig a l’hora habitual (17:15h).
Tirs lliures: 11/20
Gràfica de llançament de camp
Som-hi!
Intensitat i Concentració
L’entrenador
Joaquim Vilella
