En aquest article tractarem un tema prou important per l´esportista, fins
al punt que pot intervenir en el seu rendiment. Parlem de la hidratació.
Partim del fet que l´aigua és el component majoritari de les cèl·lules de l´organisme
i, per tant, del cos humà. És el mitjà on tenen joc totes les reaccions
químiques del cos, participa com a transportador de nutrients i com a vehicle
per eliminar substàncies de rebuig, lubrica i proporciona suport estructural a
teixits i articulacions i té un paper fonamental en la regulació de la
temperatura corporal.
Així, doncs, algú posa en dubte el
paper que juga l´aigua a la nostre vida? I com és
d´important en la vida d´un esportista?
La resposta és clara i contundent. L´aigua és absolutament protagonista.
Sense cap mena de dubte, cap altre nutrient és tan essencial i necessari en quantitats tan elevades.
Cal dir, però, que la quantitat d´aigua total del cos i l’equilibri entre
la ingesta i la pèrdua d´aigua estan controlats homeostàticament mitjançant
mecanismes que modifiquen les vies d´excreció i estimulen el consum mitjançant
la set.
El problema es planteja quan no responem a aquests estímuls (set) o ho fem
tard. Llavors es produeix la deshidratació. Quan apareix, quan tenim aquesta
sensació acusada de set, és tard. El balanç hídric és negatiu, és a dir, el cos
ha perdut més aigua de la que ha ingerit, la qual cosa pot anar acompanyada d´alteracions d’electròlits,
especialment sodi i potassi.
Aquest fet, que es presenta durant l´exercici, el podem prevenir i
minimitzar en els seus efectes amb la ingesta de líquids, incloses les begudes isotòniques.
Aquests tipus de begudes estan dissenyades per reduir el desequilibri
d´aigua i, sobre tot minerals, causat per la pràctica de l´activitat física.
Contenen petites quantitats d’hidrats de carboni (sucre) i d’electròlits, com
el sodi i potassi. Tots ells, elements que participen activament en l´activitat
muscular d´elongació i contracció.
Quan l´exercici és de baixa intensitat o curt en el temps, pot ser que no
sigui necessari beure res i, en cas de que sí ho fos, l´aigua és una opció
perfectament vàlida. Ara bé, en situacions en què l´exercici té una durada
superior als trenta minuts, les begudes isotòniques poden ser una millor opció
que l´aigua. Entre d’altres, el consum de beguda isotònica durant l´exercici ens
pot ajudar a reduir la sensació
d´esforç. I, a més, per motius de varietat i sabor, aquestes begudes poden fer-se
més atractives per a l’esportista.
Tot reprenent el fil argumental, ara ja sabem dels senyals que ens alerten
d´una possible deshidratació. Però, quines poden ser les seves conseqüències?
Com deia anteriorment, el rendiment
físic es pot veure afectat quan la
deshidratació supera de l´ordre de 1-3% del pes corporal. S´ha comprovat que
una pèrdua d´aigua corporal de més d´un 2% provocada per l´exercici realitzat,
disminueix el rendiment físic i mental.
És llavors quan nens i adolescents poden presentar major risc d´afectació en
funcions de concentració o d’estat d’alerta produïda per una incorrecta o
nul.la hidratació.
Manel López
