ROVELL DE L’OU-CB IGUALADA B (76) – BASQUET BASE MOLINS (66)
Partit travat, difícil, igualat, enrocat i poc fluid. Derrota inesperada sobretot perquè l’equip que presentava l’Igualada era un equip jove de primer any i per tant la superioritat física s’hauria d’haver notat.
Inesperada per l’arbitratge estrany; no podíem córrer al contracop perquè massa sovint, i sempre a criteri de l’àrbitre, cometíem passes o violacions però curiosament no succeïa amb la mateixa freqüència al costat contrari. Faltes comeses més que dubtoses al mínim contacte de les nostres jugadores i un criteri més permissiu per l’equip local. El mateix succeïa amb els tres segons dins la zona on no hi podíem romandre ni dos segons que ja perillava la sanció per violació i en canvi a l’altra costat la jugadora núm. 8 si podia estar el temps que fes falta fins aconseguir la cistella o el rebot.
Inesperada perquè després d’anar per davant al marcador durant tota la primera part i principi de la segona i només amb un segon període de la segona part tot el treball es va esvair i l’equip rival ens va fer un parcial de 10 punts que seria definitiu. La poca agressivitat defensiva permetia en masses ocasions que les ràpides i menudes jugadores de l’Igualada anotessin sense oposició (1x0). Mala col·locació (pilota-defensora-cistella), intentàvem robar la pilota i això permetia encara superar-nos amb més facilitat.
Inesperada perquè vàrem haver de jugar contra l’arbitratge, contra el rival i també contra nosaltres mateixes. Sí, el principal rival estava a les nostres ments. Les excuses ens servien per justificar els nostres errors i la poca intensitat defensiva necessària per tirar endavant els partits. En quan les dificultats ens poden llavors tot són lamentacions, malts, etc. Excepte els dos últims períodes en què vaig notar que les jugadores en pista ho varen donar tot per intentar redreçar el marcador però el cansament i la poca eficàcia en alguns casos no ens ho varen permetre. És l’actitud d’aquestes jugadores la correcte per poder competir. És perfectament possible que durant el partit puguem tenir un refredament en el nostre joc però tenim que aprendre a sobreposar-nos i a creure en les nostres possibilitats fins al final. Voldria fer un incís i agrair a l’Alèxia que vingués al partit tot i no trobar-se al 100%.
La nostre principal fortalesa és el grup humà que formem i l’amistat que hi ha amb tot l’equip i que quan tothom col·labora l’equip es creix i els partits els tirem endavant.
Cal tenir més ganes de lluitar i esforçar-se en defensa per recuperar la pilota i no deixar que l’equip contrari anoti. Caràcter defensiu, agressivitat defensiva (fent faltes si s’escau) per sobretot ganes de superar-se i liderar l’equip des de la defensa.
La millor de les notícies és que tenim fusta i noies amb les actituds per a poder-ho fer. Ànims i ganes per canviar i demostrar-nos del que som capaces.
Ens veiem el proper entrenament a les 18:30h tot l’equip ja preparades per començar l’entrenament puntualment (la puntualitat forma part de la disciplina).
Quim Vilella
