C.B. IGUALADA 72 B.B. MOLINS 56
Avui em prendre una llicència i abusant de la vostra
paciència escriure dues cròniques en una. La primera parlarà de les fredes
estadístiques i de la lectura de l'acta del partit: vam jugar un mal partit,
vam començar frets, fora de partit, desencertats (una cistella en joc en els
primers deu minuts). Amb moltíssims tirs lliures fallats, sense tancar el rebot
defensiu davant d'un equip més alt i més fort que nosaltres, el que els hi
donava segones i fins i tot terceres opcions de tir. En defensa no vam estar
generosos i solidaris arriscant, quan calia, la nostra comoditat individual
defensiva en benefici de l'equip.
La segona crònica parla de sentiments, de la decepció que
sentim de no ser capaços encara de jugar tant bé com entrenem. De la
desil·lusió que provoca no aplicar en el partit allò que repetim una i altre vegada en els entrenos. De la
impotència de veure que els jugadors importants del nostre equip s'amaguen,
davant un equip tècnicament molt limitat, per estar pensant més en els errors
dels companys que en millorar els seus propis errors.
Però també parla d'esperança, de lluita, de voluntat, de
jugadors que fins i tot quan ja tenen el partit perdut, malgrat no estar molt
encertats i quan algun jugador ja s'ha esborrat del partit, segueixen lluitant
i són capaços d'aconseguir empatar l'últim quart.
Malgrat totes les dificultats que ens estem trobant aquesta
temporada, és l'actitud de l'últim quart la que ens fa seguir estant orgullosos
del nostre EQUIP.
"L'IMPORTANT NO ÉS FORMAR PART D'UN EQUIP SINÓ
SENTIR QUE L'EQUIP FORMA PART DE TU."
