L’equip mini masculí del B.B. Molins va participar aquestes vacances de Nadal al XI Torneig de Minibàsquet organitzat pel A.E Sedis Bàsquet de la Seu D’Urgell.
Els objectius que ens plantejàvem inicialment, tenint en compte que era la primera vegada que aquest grup de nens anava a un torneig, que obliga durant quatre dies a conviure amb la resta d’equips participants, i lluny de l’ambient familiar, eren els següents:
Que els nois gaudissin de uns dies molt intensos de bàsquet (hi havia dies que jugàvem tres partits més competicions individuals a la nit), que experimentessin la convivència en grup, tan amb els seus companys com amb els nois dels altres equips i finalment, poder treballar la pressió pròpia de la competició, tenint en compte la importància del resultat de cada partit a l'hora d’assolir els creuaments i la classificació final del torneig.
L’experiència va superar totes les expectatives. Els nois es van comportar d’una manera exemplar i responsable en la Residència on menjàvem i dormíem. Van fer molts amics sobre tot nois de Cervera, de Corbera i de Badalona. Esportivament ja va ser la bomba, vam jugar sis partits amb equips de diferents nivells però, quatre d’ells de nivell “A”, que per nosaltres va suposar un repte molt important.
En la fase classificatòria vam quedar primers de grup en guanyar al equip organitzador el A.E Sedis, al Círcol Catòlic de Badalona i al Sant Fruitós. En la fase eliminatòria vam guanyar a La Salle Manresa 2, en quarts de final i a La Salle Manresa 1, gran favorit del Torneig, en la semifinal. Aquesta victòria va ser molt important per l’equip, per nosaltres era una prova de foc de cara a comprovar la nostra progressió aquesta temporada, ja que amb aquest equip havíem coincidit en la lliga de l’any passat, sent tots dos equips de primer any, i vam perdre tots dos partits per molta diferència. El partit va ser intens i molt disputat. Després de remuntar 10 punts de desavantatge de la primera part (19-29) en una molt bona reacció a la segona, vam aconseguir la victòria 49 a 40.
Aixi doncs amb la moral pels núvols, l’últim dia de Torneig ens vam disposar a jugar la Gran Final contra el Mataró (segon favorit a priori).
Aquest partit si que va ser realment especial pels jugadors que van ser molt valents i van saber superar els nervis com si estiguessin acostumats a jugar finals cada dia. Impressionant ... El pavelló era totalment ple, el partit es va jugar en pista gran, amb dos àrbitres, amb presentació individual de cada jugador al centre de la pista abans de començar, tot molt emocionant.
Aquest partit si que va ser realment especial pels jugadors que van ser molt valents i van saber superar els nervis com si estiguessin acostumats a jugar finals cada dia. Impressionant ... El pavelló era totalment ple, el partit es va jugar en pista gran, amb dos àrbitres, amb presentació individual de cada jugador al centre de la pista abans de començar, tot molt emocionant.
Els nostres jugadors van començar el partit sense nervis, molt valents, decidits a donar la campanada. Cal dir que durant tot el partit i desde la primera cistella vam anar per davant al marcador, a la mitja part guanyàvem 25 a 13 . Durant el tercer quart però (el partit es jugava en quatre quarts de 10 minuts), els nois de Mataró, que mai es van donar per vençuts, ens van collar de valent posant-se només a quatre punts per sota en el marcador. Intensificant la defensa, assegurant el rebot i jugant amb valentia en atac, vam poder superar la incertesa d’aquells moments i finalment i ja en l’últim quart vam poder guanyar el partit 44 a 33.
L’alegria va ser immensa i l’equip ho va celebrar intensament. Darrera quedava el cansament de tants partits seguits, els nervis davant els partits importants, l’angoixa davant la incertesa del resultat, l’enyorança dels jugadors que no tenien els pares a prop per poder compartir tots aquest dies d’emocions intenses.
Arribat aquest punt de la història hem d’agrair al grup de pares que si van poder acompanyar-nos durant el Torneig el seu suport constant, en els partits mai ens vam sentir sols. Tenim molt clar que sense els seus ànims i per sobre de tot sense la esplèndida xocolatada que ens van regalar la tarda abans de la Final, no ho haguéssim aconseguit, gràcies a tots.
El moment més emotiu però, va ser el matí de la Final quan vam sortir de la Residència per anar al pavelló a jugar el partit. A la porta i per sorpresa , els jugadors van trobar- se esperant-los a tots els pares que s’ho van poder muntar per venir des de Molins, aquell mateix dia , per acompanyar-nos i animar-nos a la Final (alguna que altra llàgrima es va escapar). I mare meva com van animar !!!
I després d'aquest brillant capítol, A ENTRENAR!!! La història continua.......
Dolors Sánchez
